Nom procedent del castellà salsa (sabor, ritme) La salsa és un conjunt de gèneres, no és un ball determinat.
Procedeix del Carib i especialment de Cuba des d’on influí República Dominicana, Puerto Rico, i altres. La denominació s’ha usat sobretot a partir de finals dels anys 60, a Nova York, per definir la música d’origen afro-llatí. Arriba a Catalunya als anys 50-60 pel repertori de grans orquestres com la de Xavier Cugat, Sonora Matancera amb Celia Cruz... A partir dels anys 80 es produeix una segona embranzida (Orquestra Plateria i altres).
La rumba és un gènere folklòric afro-cubà que té l’origen entre la població negra humil de les ciutats i dels ingenis sucrers. S’interpreta amb tambors, claus, i, a vegades, amb culleres. És una música profana que no conté elements rituals.
El son és una de les formes més representatives de la música cubana Té elements de música africana (bantú), de música espanyola i influència de la rumba. Els seus orígens estan, aproximadament, a principis del segle XIX en ciutats orientals: Manzanillo, Santiago de Cuba, Baracoa, etc.
La guaracha és pròpia de Cuba, i per extensió de Puerto Rico, i és una barreja de música espanyola i africana. A principis del segle XIX era de compàs ternari però més endavant s’assimila al compàs binari i passa als salons de ball. És d’aire viu, generalment més ràpid que el son.
Merengue:
Ball en constant moviment de gir en el que les figures es poden fer ràpides o lentes, sense un temps predeterminat, creant-se un joc sensual tot ballant.
Pot suggerir: senzillesa, alegria, ritme, sensualitat, calor, rapidesa, “la parella”
Ball procedent de Santo Domingo (República Dominicana) on és conegut a partir de 1854. A Llatinoamèrica es coneix cap a 1918 i arriba a Catalunya a partir de 1950. És una barreja de ritmes espanyols i africans, amb alguna influència francesa.
Té l’origen als pericos ripiaos, manera de fer música amb ritme trepidant. A meitat del segle XIX tenia molta popularitat a la República Dominicana. Als segle XX, la burgesia dominicana el posà de moda als salons de ball i l’adoptà com ball nacional.
El ball és senzill de passos; es mou alternativament ara un peu, ara l’altre, canviant el pes del cos d’un peu a l’altre. S’estableix una relació sensual amb la parella. Als anys 90, Juan Luís Guerra és un dels més coneguts intèrprets de merengue de l’estat espanyol (La Bilirrubina, Visa para un sueño, etc.)
" Imagine és una cançó de John Lennon, escrita amb col·laboració amb Yoko Ono, publicada el 1971 en l'àlbum del mateix nom.
La lletra està parcialment inspirada en el llibre de poemes de Yoko Ono Grapefruit de 1964, on cada poema comença amb una invocació semblant.
La cançó que es queixa de les guerres (nothing to kill or die for), de les fronteres (imagine there's no countries), de la religió (no religion too) i conclou que hauríem de compartir el món (imagine all the people sharing all the world) i que encara que sembli que en la cançó es demana molt, no només Lennon vol la pau (you may say I'm a dreamer, but I'm not the only one).
Després de la mort de John Lennon, es va construir en record seu un mosaic amb la paraula Imagine al Central Park de Nova York, davant de l'edifici Dakota on va ser assassinat. El 2002 es va canviar el nom de l'aeroport de Liverpool a Liverpool John Lennon Airport, i es va adoptar el lema Above us only sky, pintant-lo al sostre.
Dies desprès de la mort de Lennon, i segurament a causa d'això, Imagine va ser Nº1 a les llistes de Gran Bretanya el 4 de gener de 1981.
La cançó s'ha convertit en l'himne oficial de l'organització Amnistia Internacional. "
Ball nascut a Cuba cap a finals dels anys quaranta; l’any 1948 Enrique Jorrín enregistra el primer cha-cha-chá “La Engañadora”. Arriba a Catalunya a meitat de la dècada dels cinquanta, possiblement l’any 1955.
Neix del component del son que es trobava al “danzón de nuevo ritmo”. Va ser creat per Enrique Jorrín que procurà crear composicions amb poques síncopes per tal que pogués ballar tothom. Va crear una música pensant en el ball i en que fos un ritme fàcil de ballar. Per alguns només és una forma de son.
Va ser interpretat per formacions musicals del tipus “charanga”. Més endavant grans orquestres com la Sonora Matancera, amb Célia Cruz, van popularitzar tots els èxits que molts músics van versionar després.
Crec que el millor que podeu fer, d'entrada, és llegir l'article d'Albert Carrical publicat al web de BCN SWING sobre el rock ( està molt documentat i afegeix uns bons vídeos )
La partitura i l'acompanyament musical el trobareu a la Intranet en format pdf.
